Tornem a l'entrenament

Poc a poc hem tornat a la normalitat, i ja hem tornat a sortir amb el tàndem! Els dos li tenim moltes ganes, ni que està sent una mica difícil quedar.

Com a novetat important, el Carlos ja porta pedals automàtics. Va ser tota una odissea, per que els pedals que vam comprar al decathlon, no hi havia manera que funcionessin! Desprès de moltes proves, canvis, més proves, van tindre que anar al decathlon a veure si ells sabien que passava. Però tampoc. Després de moltes mes proves, vam deduir que els pedals nous del decathlon (model nou), no anaven bé amb la combinació cala/sabatilles. Al final el noi del decathlon va ser molt amable, i ens va regalar uns pedals del model antic i a la primera van funcionar!

Uns dies després vam fer la única sortida que hem pogut fer (el dia 3 de setembre), i va ser per provar com anàvem amb els pedals automàtics. Vam anar a una "pista d'atletisme" de terra que hi ha a Manlleu, i ens vam dedicar a fer voltes (i més voltes).

Vam aprofitar per fer moltes proves d'arrancada/parada/arrancada/parada/...

Al principi l'avisava amb un toc a la ma quan anàvem a parar. Tot seguit vam arribar a l'acord que si li toco a la ma dreta, treiem el peu dret. I si li toco a la ma esquerra, treiem el peu esquerra. D'aquesta manera podem parar en corbes cap els dos sentits sense perill de caure.

I quan ja ho teniem per la ma (i mai més ben dit), vam practicar les parades sense avisar! Imagineu, per exemple, que anem amb el tàndem i un cotxe es creua al mig de la carretera/camí, i s'ha de parar de cop: jo tinc les mans ocupades per frenar, així que no el puc avisar!

Per tant, ell ha de notar-ho, i treure la cala. I no va ser cap problema, enseguida nota que hi ha una frenada forta i treiem els pedals sense cap problema.

En resum, va anar perfecte: cap caiguda, ens fiquem els pedals molt ràpid, i el més important, ens treiem els pedals ja pràcticament de forma instintiva.

També vam quedar un dia (17 de setembre) per portar el tàndem al taller: el fre de darrera s'havia quedat sense oli (si tu, és fre hidràulic). I ja de pas vam canviar els neumàtics per un de mixtes per anar millor per asfalt.

A veure si aviat podem començar a entrenar en serio.

Parada

Fa dies que no publico res, i és que primer el Carlos va tindre un petit problema de salut, i ara jo estic recuperant-me d'una caiguda amb la bicicleta.

I entre una cosa i l'altre, en tot el 2014 encara no hem pogut sortit cap dia en tàndem! Això si, en tenim ganes, i estem amb "mono".

Esperem poder tornar a la carretera/camins aviat.

Rodillo

Li he muntat un rodillo al Carlos per que pugi anar entrenant, i el més important, que es vagi adaptant (practicant, provant, etc) amb els pedals automàtics.

Vaig arreglar la meva primera bici de muntanya (que tenia a casa mons pares morta de fastig) per ficar al rodillo: canviar cameres, i arreglar la tija del seient que estava torta.

Amb al tija vam tindre uns quants problemes, al ficar-la recta va quedar deformada i no va haver manera de ficar-la a la alçada pel Carlos. Així que vaig tindre que anar a comprar una tija nova. Però ja no es fan tiges del diàmetre que ens feia falta (la bici te MOLTS anys). Al decathlon ens van dir que impossible, i que miréssim a algun taller de bicis.

Al final vam anar a la botiga de Manlleu on el Carlos va comprar el tàndem (Starbike), i vam demanar per la tija que necessitàvem. La dependenta ens van dir que no en tenien, però que la podia demanar sense cap problema.

Amb tot això va arribar el "mecànic". I al explicar-li els que ens passava, va entrar al taller, i va sortir amb una tija, i ens va dir que si ens servia (la tija era una mica curta), ens la podíem emportar (regal)

I la tija va anar perfecta (ja que el Carlos es mes baix que jo).

Tercera sortida (Manlleu-Vic-Manlleu)

Hem decidit repetir la ruta del dia anterior. El CarlesM s'ha de posar en forma i jo segueixo sense confiança per posar-nos per camins. De fet, per sortir de Manlleu hem anat per un camí, i hem tingut alguns petits problemes:

• Primer un tros amb molts forats; no m'he vist amb cor i he decidit parar i fer-lo caminant.
• Després un canvi de rasant una mica pronunciat en el que el tàndem ha fregat el terra! Això m'ha fet pensar en que s'ha d'anar amb compte, ja que en tenir una longitud de rodes més llarga es pot tocar a terra amb més facilitat.
• Per acabar, en un pont hem hagut de fer un gir de 90º, impossible amb el tàndem, així que ens ha tocat tornar a baixar de la bici.

Per tots aquests motius, són pels que prefereixo la bicicleta de carretera!

Tornem a la ruta d'avui..., ja comencem a agafar ritme: 25.9 km, 1h19m, Vmitja=20km/h.

En les diferents sortides que hem fet (i només en portem 3!!!), en l'acabar el CarlesM sempre em pregunta: "què ha passat quan has fet això", "com és que pedales així", etc. Aleshores jo li ho explico i quan repeteixo les mateixes accions ell ja sap, sense que li digui, on som o què estem fent.

Per exemple, quan ens apropem a un semàfor que està vermell, afluixo el ritme anant molt a poc a poc i mentrestant pujo pinyons o trec el plat gran (si el porto); d'aquesta manera si es posa el semàfor en verd no cal frenar (qui no ha fet mai això?). El primer dia que ho vaig fer, el CarlesM en baixar em va preguntar: "que feies?", i li ho vaig explicar. Ara, cada cop que ho faig, ell es posa a riure! I sense que li digui res ja sap que estem a un semàfor i, a més a més, sap que pot ser que haguem de parar (si el semàfor no es posa verd quan hi arribem) o de cop accelerar si el semàfor es posa verd.

Segona sortida (Manlleu-Vic-Manlleu)

Segona sortida! Li he preguntat al CarlesM si tenia ganes de "marxa" i em m'ha dit que sí, així que hem decidit anar fins a Vic (per carreteres secundàries) i un cop a Vic hem tornat cap a Manlleu "directes".

Al fer carretera, hem pogut rodar amb tranquil·litat sense estar pendents de branques, forats, etc. De fet, jo sóc partidari de fer carretera (mai no m'ha agradat la muntanya o MTB) i el CarlesM prefereix anar per camins (li fan por els cotxes); però hem de fer les dues coses: amb la carretera s'aconsegueix fons i amb els camins tècnica.

Hem seguit agafant pràctica amb les arrancades i les parades, que segueixen sent l'assignatura pendent. En una una rotonda ens hem trobat molt trànsit i no hi ha hagut manera de poder arrancar amb temps entre cotxes fins que un tot terreny negre ha vist que "teníem problemes" i s'ha aturat amb dos collons al mig de la rotonda i ens ha deixat passar!

Excepte aquest petit incident, tot ha anat sobre rodes; i mai millor ben dit.

Definitivament hem de solucionar els problemes de comunicació a l'arrancada, sobretot quan estem cansats o nerviosos, perquè el CarlesM es despista i a vegades es fica a pedalar abans que jo estigui preparat del tot i em costa controlar el tàndem!

Al final, hem fet una molt bona sortida, sobretot tenint en compte que era la segona vegada: 26.2 km, 1h36m, Vmitja 16km/h, Vmàxima=55km/h.

I en ser la primera vegada que hem sortit per carreteres llargues, hem començat a agafar velocitat i els riures del CarlesM a les baixades no tenen preu!

Hem començat a veure la necessitat de comunicar-nos a dalt de la bici! Quan no estem a la bici no hi ha problema, parlem amb LSC, però a dalt de la bici no ens podem comunicar (parlar o signar)!
Així que hem començat a pensar com ens podem passar informació i el primer que se m'ha ocorregut ha estat comunicar-nos amb la posició dels pedals! De fet, de forma natural els ciclistes ja fiquem els pedals d'una forma o una altre quan agafem una corba, baixades, etc. Així que només ha calgut explicar-li al CarlesM i ficar-nos d'acord.

• Gir cap a la dreta pronunciat: pedal esquerre a baix, pedal dret a dalt.
• Gir cap a l'esquerra pronunciat: pedal esquerre a dalt, pedal dret a baix.
• Algun perill (per exemple, una "banda sonora", o forat): els dos pedals a la mateixa alçada amb el pedal dret davant.
• Descans: els dos pedals a la mateixa alçada amb el pedal esquerra davant.

També és important saber si el company està cansat, per anar més lent o més ràpid. Hem acordat que ell em faci tocs al maluc si està cansat; com més tocs, més cansat. Tot i això, en la realitat no fa falta, ja que amb la respiració, amb el riure, amb la força al pedalar..., ja li noto si està cansat o no.

Primera prova i primera sortida

El dia 1 de juliol hem quedat per fer la primera prova! Una setmana abans havíem quedat per veure el tàndem i començar a parlar del tema, i al final vam quedar pel dia 1 per començar l'aventura. Cal dir que els dos estàvem MOLT nerviosos!

Per escalfar, hem hagut de baixar el tàndem 3 pisos per les escales (no cap a l'ascensor) i, un cop al carrer, hem anat fins el parc del riu Ter caminant. No us havieu pensat que faríem les primeres proves per carretera, camins o carrers, oi???

Un cop al parc amb el tàndem preparat, hem acabat de fer la última xerrada sobre el més essencial per fer la primera prova: com pujar al tàndem i com baixar-ne!

• Per pujar:
• Ens posem els dos preparats amb la bici entre les cames.
• Posem el pedal dret cap a dalt, per poder agafar força amb la primera pedalada.
• Quan ell avisa, comencem a pedalar i pugem a la bici.
• Per baixar:
• Jo li toco la mà esquerra.
• Deixem de pedalar.
• I per parar, li dic que faci un petit desequilibri cap a l'esquerra i posi el peu a terra.

I ja estem preparats per a la primera prova. Això sí, els dos estàvem mooooolt nerviosos.

Com es pot veure, a l'inici ens ha costat agafar l'equilibri (gairebé caiem). Al final el CarlesM ha "desequilibrat" massa el cos i ha caigut a terra; això sí, amb molt sentit de l'humor!
Ens ha tocat, doncs, xerrar per polir els errors i tornar-ho a provar. Bàsicament li he dit que no s'ha de desequilibrar tant, que amb una mica n'hi ha prou. I ens hi hem tornat a posar:

Aquest cop l'arrencada ha estat pitjor que la primera (necessitem més pràctica). Tot i això, hem aconseguit fer una volta més gran i ja hem fet la primera parada sense problemes!

Hem fet una petita xerrada amb Llengua de Signes Catalana (LSC) per mirar de solucionar els problemes de l'arrencada. M'he donat compte que el problema és que després de la primera pedalada el CarrlesM segueix pedalant abans que jo hagi tingut temps d'agafar l'equilibri de la bici, pujar a la bici o tenir el peu esquerre al pedal. Així doncs, hem acordat que només farem una pedalada forta i, després, un cop jo tingui la bici sota control, continuaré amb la pedalada.
Hem fet algunes proves més i hem aconseguit arrencar i parar pràcticament sense problemes. Fins i tot, ens hem animat a fer una volta fins al final del parc, on ens hem trobat una corba molt tancada cap a la dreta i amb persones caminant. No he pogut controlar bé la bici i hem tingut una petita caiguda (gairebé no toquem ni el terra).

Finalment, amb un parell de collons, hem fet una volta una mica més gran: hem sortit de Manlleu pel costat del Ter i hem tornat per carretera. passant per camins de terra, carreteres amb cotxes i algun que altre semàfor i rotonda. Per sort ens hem trobat pocs cotxes i hem parat i arrancat sense problemes. En total hem fet una ruta de 6.2 km en 28 minuts, amb una velocitat mitja de 13 km/h i una velocitat màxima de 40 km/h.

Distància: 6.2km  Vmitja=13km/h  Vmax=40km/h

Malgrat els nervis, ha estat un dia molt productiu, molt més del que em pensava! Ja tenim ganes de fer sortides més llargues.

Sobre aquest bloc

Hola, em dic Carles, i fa un temps vaig conèixer a en Carles (CarlesM a partir d'ara), una persona sorda cega que volia anar amb tàndem i no trobava cap guia (un dia ja explicaré la història sencera). Jo no vaig dubtar ni un moment i vaig dir que SÍ.

En aquest blog explicaré totes les batalles, sortides, com ens comuniquem, etc... amb el tàndem.